En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d’aquella província se n’alegrà molt.
Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant
Ac 8,5-8.14-17
Salm Responsorial
R. Aclama Déu, tota la terra.
Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu:
«Que en són d’admirables, les vostres obres!» R
«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.»
Veniu a contemplar les gestes de Déu. |
Que n’és d’admirable el que fa amb els homes! R
Convertí el mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria, ell,
que sempre governa amb el seu poder. R
Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica,
ni m’ha negat el seu amor. R |
Sl 65,1-3a.4-5.6-7a.16.20 (R.: v. l)
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats:
Reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat.
Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit va ser retornat a la vida.
1Pe 3,15-18
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu.
Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»
Jn 14,15-21
"Dona raó de l’esperança que tenim"
El gran protagonista de la història de l’Església és, sens dubte, l’Esperit Sant. Per això veiem, a la primera lectura, que quan els apòstols, a Jerusalem sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Per què calia que hi anessin els apòstols si ja els havia evangelitzat Felip? Doncs perquè manca el més essencial: Hi anaren, i pregaven per ells perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells. És una forma de dir que al baptisme, sense l’Esperit Sant, li manca un element essencial. Pere i Joan els imposaren les mans, i rebien l’Esperit Sant. Ara amb l’Esperit Sant i en comunió amb els apòstols són membres de ple dret de l’Església.
També Jesús a l’evangeli anuncia la vinguda de l’Esperit Sant: Jo pregaré el Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. I per això pot dir als deixebles: No us deixaré orfes: tornaré a venir. L’Esperit Sant és l’Esperit de Jesús en la nostra vida. La vida, moguda per l’Esperit, es viu en l’amor: El qui m’estima, és aquell que té els meus manaments i els compleix. El meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament. Pare, Fill i Esperit Sant presents en aquell que estima i guarda els manaments. El Defensor ens ajuda a donar testimoni de Crist en la nostra pròpia vida.
Pere recomana: Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu, però feu-ho serenament i amb respecte. Ara bé manifestar la pròpia fe pot suposar sofriment. Per això adverteix l’apòstol: Alguns criticaran la vostra bona conducta de cristians. Per això avisa: Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. Tenim el Defensor que ens ajuda en aquests moments. Hem de saber donar testimoni de la nostra fe, amb respecte, amb una bona conducta, sofrint si cal i estimant el Senyor, complint els seus manaments.
Mn.Jaume Pedrós
Música Sacra
Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.
La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.
|
